Sa madona de sa Cova, sa d’Aubarca i es Verger, totes tres les posaré dins aquesta cançó nova.
Possessions diverses
Artà
Ses olives que coïu, com toquen les vostres mans, garrida, les convertiu en perles i diamants.
Des que t’he deixat, amor, no som tenguda alegria tant en sa nit com de dia vaig carregat de tristor.
Fins aquí hem arribat, davant es vostro portal. Ramell de flors natural, que hi tenc de morir penjat.
