Es migdia, per dinar,
s’acostuma posar taula.
Es bé que vull an En Jaume,
ningú el me farà mudar.
Oh Mare de Déu de Cura,
gloriós Sant Honorat!
Curau-me s’enamorat
que està malalt, per ventura.
En Toni Puig va expirar
enmig de quatre camins.
Sa persona que el matà,
¿que se devia pensar
que era com qui taiar pins?