A s’hort de Son Rossinyol
finiren ses sobrassades.
I s’ase cridava: -Lladres!-
quan se va veure tot sol.

Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.

Demà farà tres setmanes
que jo no he vist s’estimat,
però que a mi m’han semblat
dotze mesos de quartanes.