Diuen que dijous qui vé
és es dijous d’es compares
i s’altre es de ses comares
i s’altre es dijous jarder.
Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.
Tanmateix m’hi casaré,
amb aquest que no voleu,
perque, com vos temereu,
robada me n’aniré
i sa roba me’n duré,
i, si en voleu, ja en fareu.