Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
Saps que ha d’estona que duc
malicieta tapada!
Estau-me alerta, estimada,
que me venjaré, si puc.
Qualsevol fadrí que creu
en fadrina, ja va tort:
és com un qui vetla un mort
de lluny, i de prop no hi veu.