Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!

Ses estrelles ja no tenen
remei per donar claror:
los raios de vós, amor,
aigo de la mar encenen.

Si tu dius que em fan femer,
jo no he de menester metge.
Ja tens tu més mala petja:
que sa teva, perque és lletja,
encara els ha de refer!