Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Ara et venc a repetir
ses cançons d’anit passada,
perque m’han vengut a dir
que tu no hi `vies estada.
Vós teniu la vermeior
de la flor de la roella,
la color de la poncella
i del lliri la blancor.