Anant a Lluc som estat
a damunt d’Era d’Escorca.
És veritat que la forca
és feta pel desditxat.
Oh Mare de Déu de Lluc,
jo vos tenc de venir a veure,
i sense set tenc de beure,
perque, ara qui en tenc, no puc.
Dona que té es cap pelat
i es cap d’es nas vermei,
feis-la, per dar-li remei,
monja de la Caridat.