Jo som vei i mal de moure,
però en posar-m’hi no em cans.
Pots amollar an es teus cans,
que es meus conís van alloure.
Davall aquella figuera
de l’amo de Son Bernat,
més pics hi som festejat
que no duran grans de blat
a Son Serra i es veinat,
en deu anys, a sa cortera.
Majoral, falta un paner,
no l’he deixat per sa rota;
el me manllevà Na Bota
i ara diu que no el té.