A Massana, per enguany,
ja no s’hi faran pus vegues:
ses dones no són alegres
conforme eren ses d’antany.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Massana
Campanet
651
III
Aquest temps, a poc a poc,
mos farà abaixar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja les poreu llevar es floc.
De Caselles a Fangar
hi tenc ses passes comptades.
N’he pegades, de suades,
per una jove que hi ha!
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.