No puc menjar ni puc beure,
per medi de Déu som viu:
dins sa presó estic catiu;
si qualque dia veniu
a Ciutat, veniu-me a veure.
Déu dóna ets entreteniments
a qui los sap conservar.
¿Saps a tu com te’n prendrà?
Com es tronar i es llampar,
que és furia de mal temps.
Va esser es dijous d’es compares
i no sabéreu venir.
Vos hauré d’enviar a dir:
“Veniu es de ses comares”