Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Ja voldria esser aquell dia
que la tendré de present!
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.