Juan, Juan lo volia,
i Juan lo m’ha dat Déu;
si el m’hagués dat Bartomeu
o Pere-Antoni o Andreu,
més tost me n’aifluxaria.
Mu mare em diu: -Quina hora és?
¿Qué véns de prop o de lluny?
-A cada casa hi ha llum-
(O està apagat o està encés!)
¿A on és aquella amor
que tu deies que em tenies?
Si em veies mort, ploraries
una mica, per color.