Un temps era pareier
d’un cavall i d’una mula
i ara he corregut fortuna
perque he passat a bover.
Fé’t envant i faràs via;
ja saps mon pare què ha dit:
que aquell qui vetla en sa nit
no és bo per feina de dia.
Si mu mare al món tornava,
per servir-la de bon cor,
de grapes ’niria jo.
I llavò no la mirava!