Sa cucuiada fa es niu
per pujar los seus fions,
i a’s cap damunt d’ets ugons
mos diuen: “Restituïu”.

Passat-demà és festa,
Sant Juan la fa.
’Gafa l’escopeta
i se’n va a caçar.
Tira un tir, dos tir,
mata un gorrió;
llavò en tira un altre
i mata un senyor.
Se’n va per l’esquerra,
mata un animal;
se’n va per la dreta,
mata un general.
Llavò troba un frare,
li tira una bala,
li troba una monja,
li tira una taronja.
Tira un tros de pa,
surt un capellà.
I tira un bastó,
li surt es Rector.
Tirurit, Sant Pere,
tirurit, Sant Pau!
Sa coa de s’ase
penjada a un clau.
Surt En Bisquerra,
sonant sa guiterra.
Llavò Na Mangola,
sonant sa viola.
Com una cotorra
cantà sa cançó.
Corre, corre, corre,
que ve es senyor!

Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.