-Bon vespre; ¿com és, com va?
Com han anat ses matances?
D’al•lotes, que n’hi ha tantes,
venim a fer-les ballar.
I dic a fer-les ballar
i jo no som ballador,
però men un companyó
que d’es fang les mos traurà.
Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!
Ma vida tenc a un torn;
no puc mudar, prenda amada,
fins que haja vist sa flamada
d’es joc de la fi del món.