Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.

Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.

Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.