Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Com fórem dins el Roser,
qui el vas vaig veure obrir,
a un amic meu vaig dir:
Tanmateix s’ha de seguir,
enterrau-me a mi primer.
Par que sieu la magrana
que té los grans estojats.
Mereixeu dos mil criats
que vos servesquen, Juana.