¿Què hem de fer de sa galania,
germans meus, si no du pa,
i llavò no sap posar
un pedaç a sa camia?
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.