Cada vegada que et veia
tan estufat, i jo pobra:
si vaig primeta de roba,
ja vas tu gruixat de teia!
¿Tan poc planys el qui t’estima
que no et dols de mon penar?
¿Saps a on vaig arribar
per un “si” que em vares dar?
A una gran malaltia.
Més de sis hores de tira
el cor te va sospirar.
No sé si Déu m’escoltà
un àngel qui me guia
me va dir: “Te’n pots anar,
que ella no s’aixecarà
enc que li hages de donar
més de sis mil anys de vida”.
Na Jeròni’ de Son Tripes
dotze anys la vaig festejar
i amb tant de temps de xerrar
sols un pic vàrem parlar
de s’assumpto d’es casar,
i gens, gens mos va agradar,
perque havíem de comprar
un bres nou per engronsar,
i ninguns vàrem anar
darrere tales xeripes.