En Lluent la va fermar
p’es coll, amb una llendera.
-Grandíssima pucetera,
anit te tenc de matar!
- Perquè estava enamorada
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
No temeu, amor divina.
Campau així com poreu,
i així almanco no rebreu,
de la vostra gent, renyina.