Quines paraules més veres
mos dèiem en festejar!
Qui s’ho havia de pensar,
que s’haguessen de trencar
unes amors tan senceres!
A Nadal, metles torrades
i qualque glopet de vi:
això és que m’alegra a mi,
però ve clares vegades.
Érem dins es reguerons
que diuen de can Gaià,
com es xoric va pegar
i te fé escampar es murtons.