Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Binifaldó:
d’aquí me ve, bona amor,
sa meva riquesa tanta.
Venim de Can Picafort
d’Alcúdia i sa Central,
de Pollença en general
i no n’hi ha hagut cap de mort.