“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Felanitx
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
124
Volum
I
Núm de pàgina
32
Altres cançons relacionades
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
tu te’n dugueres mon bé
de davant la meva vista.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
