Des que ens hem deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
i mai me veniu a veure.
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.