“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Felanitx
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
124
Volum
I
Núm de pàgina
32
Altres cançons relacionades
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Des que ens hem deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Tradicionari de Mallorca
