Un dia, devora es foc,
me dares s’aumud per seure,
i ara m’acabes d’ajeure
amb so rebosillo groc.
Penjau-mos sa llengonissa
a sa colga d’es calçons;
p’es coll es botifarrons,
i es corters per sa pellissa.
Com ell ne tendrem tan poc
de sa Rota Xuriguera,
es dissabte de Sant Pere
ja anirà a aferra qui pot.