Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
ja em bastarà l’enyorança
el temps que tot sol viuré.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!