Guisana, si tu m’embarques,
si Déu ho vol, tornaré;
de sa teva pell faré
per llaurar un aixanguer
i de la resta unes varques.
Després de Déu, ve mon pare,
i mu mare també n’ès;
llavò, darrere aquests tres,
de mi comandau, compare.
Haureu vist i sentit dir
que la mar brava s’amansa.
No vui perdre l’esperança
hasta que veja la fi.