-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Vols que et diga, mariner,
tu qui dius aquestes coses,
i n’ets tan bo per fer gloses
com un porc per parar lloves
a’s cap alt d’un garrover.
A una dona casada,
si canta, no l’escolteu,
perque n’ha perdut sa veu:
an es seus infants l’han dada.