Ets uiastres d’es Fangar,
aladerns i arbocers,
tots tornassen clavellers
per N’Aina porer olorar!
Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.
Es qui es casa a foravila
sempre beu a bassiot.
Si l’enganen, no és de poc,
i ell és per tota la vida.