S’al•lota que més estim

S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vilafranca de Bonany

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

472

Volum

III

Altres cançons relacionades

Estimat meu, si no mudes,
ets es més dolent del món:
ton pare i ta mare són
enconats de llet de judes.

Jo pagaria un quartillo,
maldament fos un real,
que an En Miquel de Son Gual
que li fessen pagar es mal
que va fer an el sen Carrillo.

Enmig de la mar hi ha
pedres petites i planes.
Totes ses al•lotes blanes
s’agraden de bacallà.