S’al•lota que més estim

S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vilafranca de Bonany

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

472

Volum

III

Altres cançons relacionades

Sense pecat, penitència
no en dóna cap confessor;
i vós me’n donau, amor,
i no us ne feis consciència.

L’amo d’Es Rafal cridava,
i en part tenia raó:
-Ja vendràs a cercar paia,
afamat de can Redó!

Canta tu qui tens bon tible,
i llavò cantaré jo.
De les quatre parts d’es cor
En Toni en té tres i mitja.