S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vilafranca de Bonany
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
472
Volum
III
Altres cançons relacionades
En Menut amb so fauçó
segava com un al•lot
i se’n duia amb cada cop
la mitat de mig quartó.
Un pastor que guarda oveies
sempre té menets petits.
Al•lota, ¿tu que em fas ceies
perque no t’he duit confits?
Qui a l’aire fa un ball,
no té por d’encalladors.
Déu del cel, que és poderós,
¿no faria que jo i vós
formàssem unes amors
a fi de no mudar mai?
Tradicionari de Mallorca
