S’al•lota que més estim

S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vilafranca de Bonany

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

472

Volum

III

Altres cançons relacionades

D’es cavall roig de can Pou,
enguany n’han de fer panades.
Ses vostres escorretjades
no arribaran an es jou.

Vós sou perla sobre perla
i coral sobre coral;
vós sou matadora d’homos,
curadora d’es meu mal.

Ell no se’n volia anar
N’Arnau, darrere sa porta,
i sa mare li va dir:
-Arnau, ¿què has de fer aquí?
Ell N’Antonina ja és morta!