A Vilafranca, ses dones
beates, de poc ençà,
amb una escudella i pa
saben fer ses coranta-hores.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vilafranca de Bonany
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
465
Volum
III
Altres cançons relacionades
En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Si an es segar ho dius vega,
s’anar a infern també ho ès,
perque segons quin blat ès,
com vénen devers les tres,
es segador ja renega.
A sa part de llevant, surt
un estelet que mos guia.
Vós, tirau-hi algun dia.
’Gafau arreu, fareu curt!
Tradicionari de Mallorca
