Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta s’enamorada.
Una fadrina ha d’estar,
quan ralla amb s’enamorat,
com un roser carregat
de roses per olorar.
Ara me’n vaig, que és tan prest,
i te don sa despedida.
Veiam si t’he convertida,
cara de rosa florida,
amb so sermó que t’he fet!