Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
Una hora de nit o dues
s’escarader em va cridar:
si volia baratar
una escaradera amb dues.
Si tenia dos-cents uis,
amb dos-cents uis miraria.
Quin mirar tan trist faria
si tots dos-cents eren buits!