Aqueixa de Son Amer
vol que li diguin senyora;
du postetes a sa coa
perque s’enrodilli bé.
Sa fia anirà ufana
amb so ventai daurat,
i son pare, que se tap
amb aquella pell de gat
que sol ’gafar amb tanta gana!
Bona amor, a tu te n’ha pres
com un que va anar a dur ordes
del Papa, i foren bordes
i no valgueren de res.