Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.
Des que vos ne sou anada,
lo meu bé, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.