Sa Cadernera va anar
en es tai de sa Bastida:
-Som s’al•lota més garrida
que dins Sant Juan hi ha.

Com es confés me dirà:
-¿Que no t’has inquietada?-
Diré: -Pare, una vegada
que pastava i vaig fer clar.

Déu dóna ets enteniments
a qui los sap conservar.
¿Saps a tu com te’n prendrà?
Com es tronar i llampegar,
que és furia de mal temps.