Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc desconsolada!
Una cosa,
replega lo que fa nosa
i ho tira per amunt;
fuig lo dolent i cau lo bo.
Endevina què és això.
La pala i forca de ventar a l’era.
Un temps en aquest cantó
hi tenia foc colgat,
i ara ja l’he mudat
a un altre lloc millor.