Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.
Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.
Juanet, no em mates ara,
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres
i jo tenc dos cirerers.