Noltros som quatre qui estam
dins sa presó de Bunyola
per donar pa an En Pandola
que no se morís de fam.
Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.
Sa mola de Son Terrassa
mal la se’n dugués es vent,
perque sempre m’embarassa
i no puc veure Orient.