Vénc carregat de comandes.
No sé si em recordarà.
D’es brossat que va tirar
l’amo de s’Espinegar,
un carro se’n va encallar
fins part damunt de ses bandes.

Es meu cantar va per vós.
Vós m’escoltau, per ventura.
Si deis que cant piadós,
n’és causa vostra hermosura.

Si a fora Mallorca anau,
no ralleu amb forastera:
pensau en s’amor primera
que dins Mallorca deixau.