Quan jo la veig tan mudada
amb sa robeta millor,
dic: Quina colació
per mi, tan ben aguiada!
Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió;
guanyarem quatre doblers:
dos per pa i un per peix
i un per botifarró.
Serra d’aquí,
serra d’allà.
Quan l’haurem serradet,
el tirarem dins sa paret.
-M’estranya que tu no et sentes,
nit i dia, de mon dol.-
Respongué sa d’es Forn Nou:
-Amb una quarta perhom
ja porem anar calentes.