Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.

Dilluns prendrem el camí
que Déu mos enviarà
i l’hem de perseverar fins a l’hora de morir.
Dimarts, el qui pecarà,
no serà amb ell Sant Antoni
i serà esclau del dimoni
fins que se confessarà
Dimecres, atenció:
ja som a mitjan setmana;
tendrem la Verge per Mare
si li feim oració.
El Dijous Sant de la Cena
Maria està contemplant
Homo Déu i Homo sant
com li posaren la bena.
Divendres, hem de pensar
en la mort i passió,
i veurem Nostro Senyor
si mos voldrà perdonar.
Dissabte n’és la darrera,
que los trebais són passats,
que ja n’ha ressucitat
Jesucrist amb la bandera.

En haver-hi réms madurs
m’agrada passar el rosari.
A mi em diuen En Canari:
no vui que m’ho diguin pus.