Jo en tenc una, en es carrer,
que en caminar ja tropessa;
d’es meus pecats se confessa,
i an es seus los deixa fer.
An el sen Pere n’hi pren
com a’s frares del Socós:
que en no tenir figues roges
se mengen ses aubacors.
Qui té bona veu, s’ajunta
amb sos capellans de Lluc.
Diuen que Na Culfeixuc
l’ha enfilada per sa punta.