Aigordent, que ets de polida,
com te veig dins es barral!
A quants d’homos has fet mal,
i ninguns t’han avorrida!
Si us casau per interés,
no vos casareu amb mi
perque n’hi ha un per aquí
qui té terra i té doblers.
I jo, amb sos braços només,
¿com vos he de mantenir?
Comareta, feis-me es llit,
que estic malalta d’amor.
No me curarà doctor,
enc que vénga de Madrid.