Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.

Pensava que era un coet
que tiraven a Na Bella,
i va ser una botella
de merda per sa paret.
El senyor batle Noguera
no ho poria distingir,
i En Toni Pesta va dir:
-Ell és merda vertadera!-
Fadrinets, anau alerta
’juntar-vos en es procés,
que en es ball d’es mercaders
es fadrins hi tiren merda.

Madona de sa Cabana,
aixecau-vosde matí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.