Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.
L’amo Antoni va sortir,
es posa dret a’s portal
i pegà un crit paternal:
-Vivo es germans que hi ha aquí!
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
perquè te n'has duit mon bé
de davant la meva vista.