No em tornaré enamorar
de fadrí de foravila:
com s’amor me té rendida,
xala de fer-me penar.

Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!

Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!