Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sineu
Poble
Artà
Núm de glosa
387
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa fadrina és un mirai
com una peça de vidre,
i, com està consentida,
ja no torna soldar mai.
D’estiu, perque fa calor,
amb vós me refrescaré,
i d’hivern m’escaufaré
de sa vostra calentor.
Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.
Tradicionari de Mallorca
