Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.
A Aufàbi’ no vui anar
amb branca ni amb rossegai.
A s’Alqueria d’Avall
ja hi fa més bon habitar.