A Valldemossa es fadrins
tenen ses oreies d’ase,
duen es bast i sa sàrri’
i sa senaia dedins.
Vaig veure un carai de llop
arran de la mar salada.
Vós sou tan lletja, estimada,
com sa mascara d’un pop.
A Estellencs són llests de peu,
tant si és al•lot com al•lota:
en sentir sa galiota
ja despatxen es correu.