Amb sa fauç m’he fet un tai,
da’m un bocí de gonella.
Bé va fer no segar ella;
jo no n’haguera après mai!
En es colzo tenc cinc juntes
per porer-lo ben vinclar,
i cinc dits a cada mà,
i llengo per explicar
allà on tu me preguntes;
i, com més t’alces de puntes,
més m’acabes d’agradar.
L’amo En Felip dóna xuia
an es seus trepitjadors,
perque sa carn d’es pastors
troba que té poca muia.