Mal hagi sa ravenissa
qui m’ha aturada sa fauç;
m’ha fet pegar un cop fals:
això és bo per un qui frissa.
En sentir ses xeremies
un cavall no es pot sofrir.
Dos mestres varen venir
de Ciutat i varen dir
que l’iglèsi’ de Llubí
l’haguessen feta en vuit dies.
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!