Un temps volia ser gendre
de can Roca d’es Molí:
lo que volia per mi,
ara és tornat pols i cendra.
Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”
Margalida, t’he d’atènyer
tot allò que t’he promès.
Estic més fort que una penya,
que bales no li fan res.