Sant Llorenç és un lloc fred, ets abres no hi treuen flor. Vila gran és Manacor: llogarets són llogarets!
Sant Llorenç
Felanitx
Plovia, i m’enganares; molt de temps hi pensaré: deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.
En aqueixa casa honrada ja hi comença a sortir fum; ja deuen encendre es llum per donar-mos sa panada.
¿Què feis, madò Bet? Que anau d’estufada! Sou veia i ruada i duis mirinyec.
