Com veig que debades ès,
estic de deixar-ho anar,
i d’altra part torn pensar:
No sé Déu què em té promès.
D’al•lotes n’hi ha a manades;
més guapes seran que tu,
i en trobaré, ja és segur,
de riques i acomodades.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?