A Sant Llorenç gent dolenta,
un d’aquí, s’altre d’allà,
perque duen dins es ventre
un granotot com un pa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sant Llorenç
Poble
Manacor
Núm de glosa
826
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cara bruta, cara lletja,
de mi tant de mermular!
Jo n’he d’arribar a menjar
pebres frits amb so teu fetge.
Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
A Fartàritx hi ha roques
i també qualque turó.
Un fadrí que hi té s’amor,
encara n’hi troba poques.
Tradicionari de Mallorca
